17 de desembre 2007

La ciberliteratura per als immigrants digitals

Quan pense en el significat de literatura digital la primera imatge que em ve al cap és l’anunci d'Hotel Dusk: Room 215, l’última aposta de la Nintendo DS. Veus l’anunci i t’imagines llegir una novel·la negra interactiva, on pots elegir que va a passar i quan va a passar, quin fi vols per als personatges: fantàstic!!, meravellós!!. Però quan busques més informació per Internet t’adones que és un joc que segueix les directrius d’una novel·la, on l’usuari elegeix les diferents pantalles per on es desenvoluparà l’acció. És a dir, de llegir res de res, un videojoc més.

I jo em pregunte, és açò la “literatura digital”? o ens ho volen vendre com a tal?, què és la “literatura digital”?, realment sé (o sabem) què és la “literatura digital”?

El repte del cibertext la defineix com a una publicació digital (producció de llibres, obres de referència, publicacions seriades, etc. amb l’ajuda de la tecnologia digital), edicions acadèmiques literàries amb hipertext (i amb finalitats educatives i de recerca) o escriptura per als mitjans digitals (cibertextualitat i cibertextos). En altres paraules, aquelles publicacions creades específicament per al format digital (també anomenades ciberliteratura o literatura electrònica). Aquest format pot ser tant Internet com qualsevol altre suport digital (CD, DVD, USB de emmagatzemament, etc.)

Una cosa sé certa, ens trobem en l’era de la imatge: la televisió, el cine, els DVD, els ordinadors, Internet, les fotografies, etc. Les noves generacions (i les no tan joves) em nascut amb ella: si, fins i tot, ens costa escoltar la ràdio acostumats a veure la televisió. Per tot açò, es suposa que llegir a través del nostre ordinador (que de vegades pense que el ratolí és una extensió més del meu braç) ens hauria de resultar una tasca d’allò més senzilla.

Però, la concepció d’utilitzar el suport pantalla per llegir en substitució del suport paper és altre assumpte. Com be il·lustra Raine Koskimaa a El repte del cibertext en primer lloc tenim com a desafiament encarar-se o afrontar la pantalla com a mitjà de lectura conjuntament amb el paper.
Em sembla que aquells que assumiran la pantalla com a un mitjà “normal” de lectura seran les generacions natives al món de les TIC, no els immigrants com jo.
Així, promet que vaig a superar aquests obstacles: promet no tornar a imprimir cap article que em manen llegir i fer-ho a través de la pantalla, promet escriure i corregir les meues creacions en suport digital. Ho aconseguiré!!

15 de novembre 2007

Web 2.0, blogs, wikis, RSS ... Benvinguts!!

Fins fa un mesos, aquestes paraules no havien entrat mai a la meua vida i, ara, les trobe a tot arreu. Em sembla que em persegueixen. I, allò més curiós és que des que les conec no puc viure sense elles.

Com molt bé va explicar i il•lustrar Laura Borràs, ha hagut una evolució des que els nostres avantpassats dibuixaven a les cavernes, inventaren la pedra roseta, utilitzaven els pergamins i, allò que em sembla més curiós, consultaven llibres.

Sí, me’n recorde quan el professor ens manava fer un treball. Anàvem a la biblioteca municipal a consultar les enciclopèdies, fèiem fotocòpies i, en casa, les llegíem, les subratllàvem i redactàvem el text be a mà o, en un poc de sort, a màquina, d’escriure és clar!

Hui en dia la cosa ha canviat molt i, ho està fent a un ritme impressionant. Les enciclopèdies físiques les trobem a les biblioteques i en alguna que altra casa. Perquè Google i la Viquipèdia (Wikipedia, Wikillerato) arriba a qualsevol lloc, sempre que tinguem un ordinador i connexió a Internet. I aquests elements, hui en dia, són indispensables a qualsevol casa.

Fins i tot està canviant el concepte de pàgina web. Fins ara utilitzàvem la web 1.0, però ara ja no, ara allò que es porta és la web 2.0. Però, quina diferència hi trobem entre aquestes dos? Molt fàcil: la primera la podem denominar com una web més estàtica on sols els creadors i/o participants autoritzats poden manipular la informació que té (afegir, modificar, esborrar, comentar, etc.)

Amb la web 2.0 aquest concepte ha canviat i ara els usuaris a més d’espectadors són, també, actors i poden interactuar amb aquella web del seu interès. Com es cita al dossier que s'ha publicat a la revista "Educación y Biblioteca" núm.161 amb el nom de "Bibliotecas y web social", la filosofia d'aquesta nova web és:
  • Participació i col·laboració dels internautes, el compromís dels quals és major
  • Augment dels canals de comunicació, que flueix en dos sentits: de baix a dalt i de dalt a baix
  • Açò propicia una major interacció entre els diferents agents
Per fer-ho possible, la Web 2.0 ofereix serveis de blogs, wikis, RSS o sindicació, les etiquetes o tags, etc.

I ara em plantejaré començar a investigar allò que es diu web tridimensional, ja us conte.

11 de novembre 2007

Llistes de distribució VS boletí de notícies

En l'última sessió no va quedar clara la diferència entre llistes de distribució i els boletins de notícies. Us adjunte una breu explicació on, crec, quedarà més clar:
  • Bàsicament, una llista de distribució és un conjunt d'adreces electròniques de correu que s'utilitza per a enviar missatges a tots els membres d'ella amb continguts referents al tema sobre el qual versa la llista
  • Els boletins de notícies, també coneguts com Usenet News, NetNews o grups de News. són similars a un tauler d'anuncis o grup de discussió en el qual és possible llegir o incloure missatges, contestar i replicar (és habitual utilitzar el terme article en lloc de missatge)
Com hauràs observat existeixen diferències amb les llistes de distribució: en elles els missatges només arriben als qui estan subscrits, mentre que en les News tots els missatges es localitzen en un tauló públic, de tal forma que qualsevol persona pot llegir-los.

09 de novembre 2007

Després de saber la finalitat .. exemples!

Com ja sabem com podem fer servir un blog a l'ensenyament, ara anem a veure exemples:

Per a què serveix un 'blog'?

Durant l'última sessió la pregunta més escoltada va ser: quina finalitat té un blog? Per aquesta qüestió adjunte a continuació l'enllaç a unes pàgines que ho expliquen.

07 de novembre 2007

Club de Lectores Kirico

El Club de Lectores Kirico està creat per una xarxa de llibreries espanyoles associades a Cegal, que té com a especial interès la difusió de la LIJ.

Els seus objectius són:

  • Fomentar la lectura entre els xiquets i els joves
  • Proposar des de les llibreries llibres de qualitat
  • Contribuir a la formació de la biblioteca familiar

Els llibrers ofereixen un conjunt de llibres seleccionats per temes i per nivells lectors, que després poden ser comentats, llegir les opinions i recomanats.