I jo em pregunte, és açò la “literatura digital”? o ens ho volen vendre com a tal?, què és la “literatura digital”?, realment sé (o sabem) què és la “literatura digital”?
El repte del cibertext la defineix com a una publicació digital (producció de llibres, obres de referència, publicacions seriades, etc. amb l’ajuda de la tecnologia digital), edicions acadèmiques literàries amb hipertext (i amb finalitats educatives i de recerca) o escriptura per als mitjans digitals (cibertextualitat i cibertextos). En altres paraules, aquelles publicacions creades específicament per al format digital (també anomenades ciberliteratura o literatura electrònica). Aquest format pot ser tant Internet com qualsevol altre suport digital (CD, DVD, USB de emmagatzemament, etc.)
Una cosa sé certa, ens trobem en l’era de la imatge: la televisió, el cine, els DVD, els ordinadors, Internet, les fotografies, etc. Les noves generacions (i les no tan joves) em nascut amb ella: si, fins i tot, ens costa escoltar la ràdio acostumats a veure la televisió. Per tot açò, es suposa que llegir a través del nostre ordinador (que de vegades pense que el ratolí és una extensió més del meu braç) ens hauria de resultar una tasca d’allò més senzilla.
Però, la concepció d’utilitzar el suport pantalla per llegir en substitució del suport paper és altre assumpte. Com be il·lustra Raine Koskimaa a El repte del cibertext en primer lloc tenim com a desafiament encarar-se o afrontar la pantalla com a mitjà de lectura conjuntament amb el paper.
Em sembla que aquells que assumiran la pantalla com a un mitjà “normal” de lectura seran les generacions natives al món de les TIC, no els immigrants com jo.
